Esvorancs que s’obren…

ontheedge_09 j.page

 

… Esvorancs que s’obren als nostres peus. Fissures que arriben a les parts més pregones i fosques. Abismes sobtats i verticals sense fons. Precipicis inestables que contenen el buit, el no-res, la incertesa, tot allò que s’ignora o es desconeix. Els peus nus, aturats arran de roca, senten la gèlida buidor que s’ofereix davant seu. Només una passa i la solidesa del terra, desapareix. Una corrua d’aventurers, de covards, d’equilibristes  i de perdedors, compartim lloc davant la foscor que ens ofereix aquesta fondària desconeguda. Com intrèpids expedicionaris, mirem l’horitzó, més enllà dels límits. Com porucs espectadors fugim del tedi i del desconegut. En ocasions, el buit ens atreu i és el protagonista. En d’altres, l’esvoranc es converteix en un pretext estrany i es perd. No deixem de ser exploradors cecs d’abismes, passejant-nos a la vora del precipici, amb la incertesa del no-res.

Il.lustració de Jenedy Paige.

Llegint Exploradores del abismo, d’Enrique Vila-Matas.

~ per manuscrits a gener 22, 2009.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: