Sorgint de la cendra…

images … El cos nu, les ales desplegades, el cap alçat i els ulls mirant el cel que s’obre sobre seu. El batec del cos calent i l’aire fred. L’impuls i el vol. Primer insegur, després ferm. Amunt. Amunt. Buscant el terrat dels núvols, per allí planar i mirar avall. Avall. Avall. La immensitat, el blau, el blanc, el gris, el rosa. A frec de cos, d’ala, de ploma. Els ulls mirant lluny. Perdent-se en un horitzó, que ni és una ratlla, ni un final. Que és fal·làcia i quimera, somni i desig. On vas ocell de cendra? T’ho demano a cau d’orella, sense moure els llavis, amb aquella veu  que ressona profunda i callada i que es queda dins, roent. On Vas?! I ara ho crido, als quatre vents, als quatre cantons, alt i clar. I un gemec surt de dins teu, tallant-ho tot, fregant, rascant, ferint. Clavant-se roent com una fiblada, dins, ben endins. Ocell, on vas…? Et demano amb un fil de veu, suau, dolç, tendre. I em respon el vent que em porta l’olor de les teves ales, de les teves plomes. I em respon la lluentor de la teva mirada. I caic a terra, i començo a fondre’m, a desfer-me, lentament, barrejant-me amb la terra i la cendra. Perquè no sóc feta de roca, ni de vidre, ni d’aigua, ni de fang. Perquè sóc feta de sal i em faig i em desfaig… i em torno a fer i a desfer.

~ per manuscrits a febrer 1, 2014.

3 Respostes to “Sorgint de la cendra…”

  1. És preciós!

  2. Ja pensaves que no vindria? Perdó, he estat fora. Sempre és un plaer trobar una nova entrada en aquest blog, m’alegro que encara hi pensis i hi passis de tant en tant. Si has tornat a escriure serà que necessites explicar tota aquesta passió. Ho fas d’una manera que a mi se m’escapa una mica, però no podia faltar a venir a saludar-te. Tant de bo aquest sorgir de la cendra sigui premonitori pel blog…

  3. Moltes gràcies, Violeta. Benvinguda!

    Ho dic així, fluixet: sí, esperava el teu comentari, però no les tenia totes, després de tan llarg silenci. Però, res de perdó, Xexu, que el silenci va ser meu i poques explicacions vaig donar. I tot i que t’he anat llegint, no escrivia, no sabria dir-te ben bé per què, potser ja no tenia res a dir… però les veus, unes de més reals, altres de més fictícies, han acabat sortint per barrejar-se de nou en aquests fragments. La cendra ho té… bufes una mica i d’una revolada s’aixeca tota… moltes gràcies per no oblidar aquest blog…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: