Reflexions sense ordre…

No sé si passa sovint allò de tenir moltes paraules al cap, voler expressar-ho amb un mínim ordre i veure que t’embranques i no saps com sortir-te’n.

Fa temps, de fet, en començar aquests fragments manuscrits, tenia clar que volia  transcriure tot de paraules que anava escrivint aquí i allí. Retallar-les, posar-les unes al costat de les altres. Potser sí que volia intentar una mena de trencacloques sense tenir la fotografia davant. No sabria dir si ho he aconseguit o no, de fet, i amb tota sinceritat, he acabat escrivint sense prèvies, directament, i la fluctuació dels fragments n’és una mostra. He parlat, més o menys obertament, d’allò que d’aguna manera em bullia al cap, ara un llibre, una imatge, una reflexió, una situació personal… i ara… no ho sé… potser no és el moment de decidir cap moviment, però els fragments es queden aquí.

No atançaré cap flama al manuscrit ni em quedaré mirant la seva combustió.

Deso la llibreta, encara amb pàgines en blanc, sense treure’m la tinta dels dits.

~ per manuscrits a Març 30, 2011.

3 Respostes to “Reflexions sense ordre…”

  1. Significa això que s’acaba aquesta aventura? Encara em tens pensant en el comentari que em vas deixar (no, no ho he oblidat), i ara tornes a marxar? Espero haver-ho entès malament. Em sabria greu. Si tens la necessitat d’escriure, tant sols escriu, el que et surti, sense pensar en formes i colors. Per algun lloc ha de sortir això que et i ens bull dins. Si te’n vas et trobaré a faltar.

  2. Un dia comencem a escriure, com si parlessim amb algú. Deixant paraules penjades, sensacions a mig dibuixar o sentiments en veu baixa, i ena adonem d’una estranya necessitat, la de buidar tot allò que batega dins nostre, tot allò que potser encara no té nom i no pas per això deixarà de tenir-ne.
    Fa uns dies tenia clar que desava la llibreta, que els meus manuscrits no eren sinó taques de tinta en el paper o punts de llum en el fons de la pantalla. Avui però, si t’he de dir la veritat, no ho sé… Si més no, aquest cop no ho he esborrat en un acte carregat de simbolisme buscant el camí que ho redueix tot al no-res.
    Saps? Si algú es mereix el premi de fidelitat blogaire, aquest ets tu. Moltes gràcies XeXu, de debó.

  3. Sóc Carles de Printcolor, http://www.printcolorweb.com, impremta de llibres, i volem fer-te un obsequi com autor del blog. Per això, et regalem la impressió d’un llibre gratis que podria ser del teu blog si vols, despeses d’enviament incloses. T’interessaria? Si tens algun dubte em pots escriure a: info@printcolor.es

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: