Cançó de l’enyor…

… Et desdibuixes, de fora cap endins. Els contorns es dissolen. S’esborren arestes i corbes, fonent-se.

… Em desdibuixo, de dins cap enfora. Els límits es perden, es confonen. Ja no hi són.

… Als nostres peus, un toll d’aigua bruta, enfosquida. Tèrbola. Sense cap reflex perdut. Sense cap llum mandrosa.

… Només un ressó, persistent i llunyà… una cançó d’alló perdut, dolçament recordat i agrament enyorat.

~ per manuscrits a Octubre 10, 2012.

3 Respostes to “Cançó de l’enyor…”

  1. Doncs si la darrera vegada que vas aparèixer em va semblar que donaves bones notícies, ara no cal dir que em sap greu llegir-te en aquests termes. T’envio una abraçada molt forta, no són gens agradables els records agradables. Ja m’entens, són records, al cap i a la fi.

    Ei, t’he dit que se’t troba a faltar? I que m’alegro de tornar-te a llegir? Però això ho dic fluixet, eh, no és que importi ara mateix, només t’ho volia dir.

  2. Ei, he deixat un comentari des d’un altre navegador i no sé per què els blogs wordpress em detecten com a brossa des d’allà. Si el busques per les entranyes del blog, el trobaràs. Si l’aproves, ja no passarà més, només és el primer cop. Llavors esborra aquest, si vols. Lamento les molesties, sempre he d’estar avisant…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: