Allí on neix el silenci…

… No sabria dir on neix el silenci. Aquell buit sonor que envolta, abraça i ofega. Aquell no-res que engull totes les veus i esborra totes les paraules. I malgrat tot, omple. Pot arribar inclús a reconfortar i a mostrar el que cal per a retrobar-se.

… En algun lloc neix el silenci. Potser en un gest, en una mirada, perquè no en una paraula! I des de aquest petit inici, creix i s’abraona.

… El silenci. En ell s’hi conjuguen contraris, forces oposades que tiben cap a la seva pròpia banda. Tensions que separen i alhora uneixen, que no poden entendre’s aïllades.

… M’aturo i sec.

… Alço el cap.

… Mirada perduda.

… Callo i escolto.

… Busco i crec trobar.

Il.lustració de Nicoletta Tomas.

~ per manuscrits a febrer 25, 2010.

5 Respostes to “Allí on neix el silenci…”

  1. M’ha recordat a la cançó d’en Simon&Garfunkel.

    Buscar el so del silenci és tot un exercici de pau.

  2. És tan necessari el silenci com les paraules adients quan toca. El problema és que, de tant necessaris, les dues coses costen d’aconseguir.

  3. hi ha coincidències que m’encanten…
    http://cavallderodes.blogspot.com/2010/02/quelcom-mes-que-solitud.html

    el silenci és una mena de necessitat vital, però no pas l’absolut. Diuen que hi ha un indret, en un desert americà si no recordo malament, on es pot experimentar el silenci absolut i diu que és terrible, que ens tornaríem bojos si mai es produís i durés massa temps.

    Sempre hi ha d’haver una mica de caos en la calma més absoluta. Sempre hi ha d’haver una mica de soroll enmig de qualsevol silenci.

    petons i abraçades!

  4. Necessitem l’equilibri. Sons i silencis, ordre i caos, llum i foscor. Oscil.lem entre extrems, ens acomodem en un per buscar l’altre, en un etern moviment…

    Tens raó XeXu, tan necessari és el silenci com trobar aquelles paraules quan calen… i així passen els dies, intentant aconseguir-ho…

    Desconeixia aquest Cavall de Rodes, m’ha agradat molt el que hi he trobat, gràcies Elur!
    Uff, el silenci absolut… suposo que pot arribar a ser un silenci tan immens, que de tan gran ens pot ofegar, de pensar-hi un calfred em baixa per l’espinada… sovint busco aquest lloc fronterer, on trobes l’espai on so i silenci s’entrellacen… 🙂

  5. Sànset, perdona’m, el teu comentari tenia pendent l’actualització i fins avui que no he entrat a wordpress que no ho he vist, ho sento… 🙂 Sempre m’ha agradat aquesta expressió de “so del silenci”, cercant aquest so pot iniciar-se un camí que molts cops pot esdevenir un autèntic viatge interior…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: