De magdalenes que fan clic…

Viena Edicions i la col.lecció de Clàssics Moderns, omple moltes taules de novetats de les llibreries amb Combray, la primera part del primer volum de l’obra A la recerca del temps perdut de Marcel Proust, amb la exel.lent tasca de traducció de Josep Maria Pinto.

En aquest primer llibre, que espero que doni pas a tots els altres que formen part d’aquesta recerca, apareix la mítica magdalena de Proust.

(… …) Va enviar a buscar una d’aquestes pastes curtes i rodanxones anomenades magdalenes, que semblen haver estat emmotllades en la valva ratllada d’una petxina de pelegrí. I tot seguit, maquinalment, aclaparat per aquella jornada ensopida i per la perspectiva d’un endemà trist, vaig dur als meus llavis una cullerada de te on havia deixat que s’estovés un tros de magdalena. I en el mateix instant en què el glop barrejat amb molletes de pastisset va tocar el meu paladar, em vaig estremir, atent a alguna cosa extraordinària que passava a dins meu. M’havia envaït un plaer deliciós, aïllat, sense la noció de la seva causa. (… …) Certament, allò que batega al fons meu deu ser la imatge, el record visual que, lligat a aquest gust, mira de seguir-lo fins a mi. (… …) I tot d’una ha aparegut el record. Aquest gust era el trosset de magdalena que, el diumenge al matí a Combray (perquè aquell dia no sortia abans de l’hora d’anar a missa), quan pujava a dir-li bon dia a la seva habitació, m’oferia la meva tieta Léonie després d’haver-lo sucat en al seva infusió de te o de til.la. La vista de la petita magdalena no m’havia recordat res abans de tastar-la; (… …)

Marcel Proust. Combray. Viena Edicions (pàgines 60, 61, 62 i 63)

Hi ha qui troba, en una magdalena o en un peluix, aquell clic que desvetlla tot de records. Aquest so prim és capaç de fer resorgir tot d’imatges, sons, situacions, d’un racó fosc i mig oblidat de la memòria. Els treu del seu amagatall i els posa a la llum i els aireja. Els fa de nou presents, malgrat ser fruit d’un temps passat que creiem perdut i que tot just acabem de retrobar.

Deia Proust que “de vegades tendim a creure que el present és l’únic estat possible de les coses” i, dic jo, tenia raó.

~ per manuscrits a gener 11, 2010.

7 Respostes to “De magdalenes que fan clic…”

  1. Sempre he sentit que Proust és molt dens, potser massa. És cert això. Mai m’ha passat pel cap llegir res seu, però mai se sap.

    El passat és el que ens ha fet arribar al present, que per altra banda és una cosa que no existeix, al meu entendre. Anem oblidant-lo per tenir lloc per nous records, que al mateix temps seran desplaçats per altres. Però l’oblit no és un ‘esborrar’, sinó un ‘desar’ en un altre lloc menys accessible al qual no s’hi pot arribar per les vies convencionals.

  2. la meva pregunta és: madalena o maGdalena… a ma mare no li agrada que en diem maGdalenes, com que se’n diu ella.

    Proust, Jo també tinc ganes de llegir-lo. I que en parlis m’engresca encara més. Hauré de fer un pensament… de futur.

    Una abraçada!

  3. Gràcies per l’esment,espero que el llibre et continuï agradant.

    Salutacions.

  4. Darrerament tota la ficció que llegeixo parla del temps i els records, del passat, del present, de la memòria i de l’oblit, aixx, XeXu… no sé si creure en un gloriós destí o en una fatalitat aquesta coincidència… dius que l’oblit és desar, no sé, jo potser diria que és desdibuixar, perquè els records que creies perduts, quan tornen, semblen estar mig desdibuixats i ets tu qui intenta tornar-hi a donar aquell traç definit que tenia, potser millor dit, que creus que tenia.

    Ara m’ho has fet mirar de nou, Elur… magdalena… hehehe, saps que a part d’un nom, d’un dolç, existeix un període de temps geològic que s’anomena magdalenià? Entenc que no li agradi massa a la teva mare, a mi tampoc m’entusiasmaria.
    Si bé tota lectura té el seu moment, amb Proust es fa encara més evident. No li demanis una lectura ràpida, ni d’acció, ni que avanci en la trama, no t’ho donarà. Demana-li temps, aturades en els més lleus detalls, descripcions minucioses d’acuradíssima prosa i tranquil.litat, que ho tindràs. 😉

  5. dóna gust llegir-te.
    una abraçada!

  6. Acabo de veure el comentari en els pendents d’aprovar… Gràcies a tu, Josep Maria, per la tasca que estàs fent i si més no aquí tens una lectora 🙂

    Ara sí que em fas posar ben vermella, Elur!

  7. Els records magnifiquen o minimitzen els fets passats, això és cert. Es van modificant i adaptant, hi ha històries que hem explicat tants cops que ja no tenen massa a veure com van passar realment. Es pot pensar així, o també podem pensar que eliminem la palla i ens quedem amb els fets realment importants, donant-los més importància.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: