Quan de sobte, en paraules d’altres…

De vegades crec que conèixer una persona és fàcil. En un gest, en una expressió, en una passa, en un cert to de veu, en una ganyota feta quan no cal, especialment en moments que la persona no es creu per ningú observada. Em sembla veure-hi raigs de llum potents i reveladors, la qual cosa, per a qui delera de fer grans descobertes psicològiques, és una felicitat a res no comparable.

D’altres vegades crec que no hi ha res tan difícil; i més difícil encara que conèixer-se un mateix; i totes aquelles primeres i fugaces impressoins que, d’inconscient a conscient passant per subconscient havien bastit un castell d’endevinalles amb la solució al castell, es desfan tan de pressa com un gelat al sol.

Mercè Rodoreda. Clarisme, nº 26, 1934.

… Quan de sobte, en paraules d’altres, queden reflexats pensaments que tenia callats, amagats, inclús soterrats dins meu, en aquell racó privat, una mena de calfred em remou i em sacseja. Intento contenir una mena d’emoció en veure-m’hi reflexada, però ella s’escapa pels meus ulls i crida als quatre vents, plena d’alegria, que això mateix és el que penso, el que sento, paraula per paraula. I m’omplo d’una mena d’enveja perquè una altra boca, una altra veu, una altra mà, ha trobat la manera de materialitzar físicament allò que jo sentia, allò que jo pensava. I una forta i estreta connexió em lliga a aquella o aquell que ha pogut expressar allò que jo amagava, que ha gosat dir en veu alta allò que jo callava.

Fotografia de Mercè Rodoreda, font: internet.

~ per manuscrits a Desembre 18, 2009.

2 Respostes to “Quan de sobte, en paraules d’altres…”

  1. M’encanta la gran Mercè Rodoreda. He llegit molts dels seus llibres i no me’n cansaria. Realment és una emoció intensa el que expliques, llegir o sentir en boca d’altres justament allò que tu penses i que, potser no sabies o no t’atrevies a expressar. la tasca de conèixer a una persona és certament un repte, i més conèixer-se a un mateix. De vegades sembla fàcil però ens soprenem continuament.
    Un petó

    Utnoa

  2. Aquesta vida no és fàcil. De vegades hi ha situacions que ens superen i ni ens n’adonem. Romanem callats, quiets, sense saber què dir ni què fer, però ens afecta més del que pensem. Fins que de sobte, algun click ens desperta i veiem clar el que passa, sabem exterioritzar-ho, que és el que dóna sentit a tot. Aquest click ens pot venir de dins o de fora, i per que no en unes paraules de Mercè Rodoreda. Som persones, i al final, tenim maneres semblants de sentir, alguns més que altres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: