Segueixo caminant…

Han prohibit les paraules perquè

no posin en perill

la fràgil immobilitat de l’aire.

Miquel Martí i Pol.

… Camino intuïnt el corriol. A pas lent que fa pujada. Segueixo el silenci de la muntanya, agraïda. L’aire resta quiet, immòbil, només alterat pel meu alè. Els pensaments són com els núvols, adopten formes diferents, mutants, segint el pas rítmic imposat. En aquests moments, la bellesa del paisatge fa callar la veu.

Nos robaron la voz,

pero aún nos quedan las palabras.

… I recordo el blanc i negre del seu silenci i la única veu. La manipulació i l’abús de poder, d’uns. La resistència i l’esperança, d’altres.

… No vull trencar la fragilitat de l’aire, ni manllevar la vulnerabilitat de la bellesa, però permeto que les paraules continuin brollant, alienes a qualsevol prohibició, jugant amb el registre de la meva veu interior.

… Sí, segueixo caminant.

~ per manuscrits a Setembre 17, 2009.

3 Respostes to “Segueixo caminant…”

  1. si t’abelleix camino amb tu :*)

  2. Malament del dia en que ens robin les paraules, que ja no en tinguem més, que ja no ens puguem expressar. Aquest dia tots els que ens servim d’elles per mostrar la nostra realitat, o la realitat de qualsevol, la realitat, en definitiva, morirem de pena. Caminem, de moment.

  3. I tant, Elur!
    🙂

    I ens cal caminar, XeXu, ara, sempre. Enfilant una passa rera l’altra, col.locant una paraula al costat de l’anterior per expressar tot allò que sentim, tenim, volem i somiem, ara, sempre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: