La calumnia…

… O el poder dels rumors. Vents de crueltat que poden alçar-se violentament. Arrosseguen paraules manipulades, obrint ferides que no es tornen a tancar. Fuetegen els rostres amb enganys. Acusen al jo, al tu, a l’ell i a l’ella, sense discriminació. Remouen fragilitats i inestabilitats, agitant els dubtes i les confusions. I acaben amb el nosaltres, el vosaltres, els ells i les elles.

En la pantalla, collage en blanc i negre del paper.

~ per manuscrits a Juliol 23, 2009.

3 Respostes to “La calumnia…”

  1. A les mentides passa com amb les veritats, només s’han de creure perquè esdevinguin totalment certes.

  2. Hola, Elur, benvinguda! Tens raó, però en creure per creure unes paraules llançades amb mala intenció podem fer molt mal. Potser ni les veritats ni les mentides, s’han de creure d’entrada a ulls clucs, sinó que cal una mica de incredulitat i de reflexió, abans de donar-les com a certes…
    Ens llegim 🙂

  3. Penso que no s’ha de creure mai res a ulls clucs, més aviat sóc de les que a ulls clucs és totalment incrèdula i a ulls esbatanats també, sobretot quan em parlen de la vida dels altres 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: