Circe…

circe invidiosa, 1892

 

 

Ella, que coneixia l’art de les plantes i de les pocions. Que sabia de vides immortals caigudes sota el pas del temps. Que buscava aquell que fos capaç de beure la seva droga sense encantar-se. Ells, mariners perduts que arriben a una illa, on els homes i els porcs es feien un. Només ell, va superar el seu beuratge, amb l’herba de la vida i un bon consell. La volta dels dies va fer l’any, i havia de complir la promesa. Abans, però, la seva veu el va encaminar a l’inframón, i en tornar, les seves paraules el van advertir dels perills del viatge. Mentre l’heroi marxa vers la seva illa, i oblida. La bruixa, deessa i dona, queda sola en la seva, i recorda.

“-¿Qui ets i de quins homes? ¿On és ta ciutat, i els teus pares?/ Em meravella, ¿has begut les drogues sense encantar-te?/ Mai no hi hagut un mortal que pogués resistir-me les drogues/ quan les bevia, només que del clos de les dents li passessin!/ (Hi ha un esperit dins de tu que no es torç per cap encanteri.)/ ¿Ets tu aquell Ulisses de gran ardit, de qui sempre/ m’ha anunciat la vinguda el de l’àuria vara, Argifontes,/ quan de Troia tornés amb el negre ràpid navili?/”

Homer. L’Odissea. Novament traslladada en versos catalans per Carles Riba. Ed. La Magrana.

Pintura de John William Waterhouse, Circe Invidiosa, 1892.

~ per manuscrits a Juny 18, 2009.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: