Quatre coses…
M’abelleixen quatre coses:
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l’aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
Maria Antònia Salvà.
… Volem, desitgem, busquem, comprem, treballem per aconseguir un munt d’allò que anomenem necessitats. No n’hi ha prou, sembla que mai n’hi ha prou, i ens perdem en corrues infinites… sense adonar-nos que, de fet, només ens calen quatre coses.
… Ressonaran de nou els seus mots.
fragments manuscrits 
Molta raó en aquestes paraules, tant en les teves com en les seves. L’ésser humà sempre vol més, mai no està content, i això empetiteix molt el concepte de la felicitat. Si no fóssim tan ambiciosos per naturalesa, seríem molt més feliços.
Només caldria saber apreciar les coses tal i com són, en el moment i el lloc on estan, tal i com venen…