Quan el mirall es trenca…

vieira_da_silva_egypte_l

 

 

… Quan el mirall es trenca, tot de fragments cauen a terra. Superfícies tallants que mostren un tros de reflex. Potser perdut. Potser oblidat. Les imatges queden distorsionades entre angles dibuixats per l’atzar. La mà els recull amb cura. Els dits rocen la fredor llisa capaç d’evocar el passat, de visualitzar el futur i de trobar respostes a una pregunta. Acaronen la línia que dibuixa el retall, sentint el tall i l’oberta ferida. Lentament, el reflex i la imatge queden tenyides pel record.

El mirall s’havia trencat. Els bocins s’aguantaven en el marc però uns quants havien saltat fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblaven que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, ¿reflectien les coses tal com eren? I de cop a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa. Fascinada, arrupida a terra, no ho entenia. Tot passava, desapareixia. El seu món prenia vida allà dintre amb tots els colors, amb tota la força.

Mercè Rodoreda, en el pròleg de Mirall trencat, Club Editor.

Pintura de Maria Helena Vieira da Silva, Egypte.

~ per manuscrits a Març 28, 2009.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: