A vegades caus…

the-fall-by-julie-anne

 

… A vegades caus, sense saber on i com. És una caiguda on el teu cos es deixa anar i una sensació de flonjor t’omple. Tanques els ulls i tot d’imatges van succeint-se dins, en un clarobscur d’ombres i figures, de rostres i mirades. No sents la velocitat, malgrat ser conscient de la seva presència. Simplement et deixes anar en una caiguda, que sembla no tenir final. Hi ha moments de por, d’incertesa pel que pot esperar-te al fons, quan aquest moviment que tu no has escollit, però que t’ha elegit, s’aturi. Dubtes de com serà l’aturada i només saps i esperes que no sigui ni brusca ni violenta. I desitges que tot de mans, sorgides del buit, et vagin aturant, de la manera més suau possible, perquè tens pànic al dolor. Però, no sempre és així. El final pot ser un cop violent. El terra arriba de manera seca i dura, capaç de despertar i remoure tot el que tens a dins, capaç de trencar-te en mil bocins. A vegades caus i t’esberles.

Il.lustració d’Anne Julie Aubry.

~ per manuscrits a Novembre 13, 2008.

Una resposta to “A vegades caus…”

  1. Tant si t’espera un flonjo aterrar, com si la patacada és ben grossa, sempre podràs aixecar-te. Evidentment, d’una o de l’altra costarà més, però és qüestió de temps, i del que facis amb aquest temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: