Etcètera…
… Parlo així, en veu baixa. I si et dic la veritat, no sé ben bé perquè. No et passa que després de llegir un llibre quedes tocada o tocat? A mi sí. Potser per veure masses coses meves reflexades en un mirall que no esperava, potser per escoltar en altres veus allò que jo callava. No ho sé. Sovint em passa. Llegir i d’alguna manera llegir-me. De què parlo? D’un llibre i d’una ressenya, o comentari o digue-li com vulguis. Hi ha moments en que una es treuria el barret, i ara si en dugués, ho faria.
Així que per conèixer la teva història hem de llegir el llibre? No tenia intenció de llegir-lo, però és temptador. O n’hi ha prou en llegir les ressenyes? Saps, estic encantat de llegir-te, encara que sigui tan de tant en tant.
Xexu, a mi em sembla que ni n’hi ha prou en llegir les ressenyes…
Jo no he quedat “tocada”, però sí m’ha deixat un bon gust de boca acompanyat d’una colla d’interrogants. I m’agrada, que em plentegi preguntes més enllà d’haver taancat el llibre.
La meva història no és la d’aquest llibre, però seria mentida dir que no hi ha punts semblats, tots som fills d’una època i malgrat tot, malgrat creure’ns els únics protagonistes de la nostra història, sempre he pensat que parats a mirar al nostre voltant, trobar “coincidències”, així, agafades entre cometes, és més normal del que podriem creure a priori.
Les resenyes són bones i plurals, totes et parlen del llibre des de punts de vista lectors diferents, i tampoc ho negaré, m’agrada molt seguir aquests blogs, tot i no ser de els que he deixen comentari…
Hola Eulàlia! Coincidim en el regust de boca, i en aquells pensaments, preguntes o reflexions, que queden més enllà del fet de tancar el llibre.
Pel que fa a les ressenyes, bé, a mi m’agrada llegir-ne, no totes, algunes, i reconec que sempre em quedo amb els mateixos, els que en més d’una ocasió m’han fet decidir per una lectura que no tenia massa clara i després ha resultat que coincidim en el fet de parlar del llibre. Però, això és molt personal…