Relats conjunts: El xa Khusrau jura lleialtat a Baber d’un fragment del Baburnama
EL XA KHUSRAU JURA LLEIALTAT A BABER. Fragment del Baburnama. Anònim 1500
En tancar la porta i quedar-me sol a la vorera no puc evitar pensar que m’estic equivocant. Però el taxi ja ha marxat i ara sóc davant l’adreça que tant em pesa. Faig el que he de fer, però això no vol dir que ho vulgui fer. L’ascensor em puja fins el darrer pis. Truco al timbre. Puc escoltar des del replà el soroll de dins. Premo amb força la pistola i em dóna confiança. Entro. Salutacions, compliments, somriures i encaixades de mà. Tanta hipocresia fa fàstig. Passem a la sala. El luxe de l’hotel s’incrementa a mida que puges els pisos fins arribar a aquest. Si el luxe fos un perfum, segur que m’ofegaria de la fortor de la seva olor. Mes salutacions, més compliments, més somriures i més encaixades de mà. No, no és un bon final de dia. De sobte, tothom calla. Miro al meu voltant. Rostres tibants rere les màscares i no puc evitar somriure. De fet em venen ganes de riure. De recargolar-me sota una gran rialla. Però no ho faig. Ell acaba d’entrar. Hi ha qui aplaudeix. Ridícul. Ens mira com si els seus ulls ens poguessin travessar. Abans hauria tremolat sota aquesta mirada. Ara no. Seu en el lloc que li han preparat, disposat a donar audiència a tots els que s’han reunit allí. En el fons s’ho passa bé. Sap de la por què s’amaga rere cada un d’ells i d’elles, i juga amb aquesta superioritat, amb aquest poder. I arriba el meu torn. Sóc el darrer. M’inclino davant seu. Ell em mira i s’atança.
-Em fa feliç veure’t… creia que aquest cop tampoc vindries, fill.
Relats conjunts, març’10.
(ve d’aquí)
Tanta tensió! És prepara una bona. El teu relat m’ha recordat no sé perquè, el quadre de Saturn devorant un fill però al inrevés. Bon relat de suspens
Buf… molt ben escrit! felicitats pel relat!
Bon relat! Comuniques molt bé aquesta inquietud pel que ha de passar.
Una molt bona continuació, captant l’essència del quadre però sense deixar-te portar pel que s’hi veu, i escrivint tan fantàsticament bé com ens tens acostumats.
Ostres, això continua… quina tensió, haurem d’esperar un nou quadre per saber què passa a l’habitació?
és sabut mantenir la tensió fins al final, i el final no deixa de ser inesperat.M’ha agradat.
[...] (ve d’aquí) [...]
Relats conjunts: Saturn devorant un fill « fragments manuscrits dit això a juliol 8, 2010 a 10:54 am |